I en aquell moment es va sentir un soroll semblava el xerric d'una porta o d'un soroll semblant . Jo era a casa meva sol jugant a l'ordinador i en un instant vaig fer un bot i vaig córrer cap a la cuina, però no hi havia res. Llavors em vaig dirigir a les altres habitacions, però... tampoc... Estava nerviós i vaig sortir al pati. Un cop allà vaig veure que hi havia un gat molt petit de color negre i marró que xisclava li vaig donar de menjar. Per fi havia resolt el meu dubte, però... com havia anat a parar al meu pati? Era impossible que hagués saltat per la paret, tot just devia tenir 2 o 3 mesos! i a més, no sabia caminar molt bé... Li vaig donar de menjar me'l vaig quedar 3 o quatre dies i després els meus pares el van portar a la gossera de Moià.
Albert Mesa
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada